Una de les característiques més destacables és la gran diversitat de la vegetació, tant pel que fa al nombre de comunitats existents com per la seva estructura. Això ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfície relativament petita. Així,
la vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals llevat de l'alpí. El paisatge dominant és de caràcter submediterrani amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita, avui en dia relegada a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles. Hi podem trobar com a arbres principals, el roure de fulla petita, l'alzina, la pinassa, el pi roig, el pi negre, que estan acompanyats de forma dispersa per altres arbres com aurons, trèmols, serveres, moixeres o moixeres de guilla. Boixos, argelagues, ginebres i boixeroles dominen, segons les zones, l'estrat arbustiu. Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.
Fauna
L'espècie característica de la RNC és el cérvol ibèric (Cervus elaphus), el qual gaudeix en aquestes serres d'una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència de l'
isard (Rupicapra pyrenaica)i, més localitzadament del
cabirol (Capreolus capreolus).
El porc senglar (Sus scrofa) també hi és present i es pot observar regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.
Dins de la fauna eminentment forestal destaca la presència del
gall fer (Tetrao urogallus),
el picot negre (Dryocopus martius),
el mussol pirinenc (Aegolius funereus)
i la becada (Scolopax rusticola).
Als espais oberts podem observar
la perdiu roja (Alectoris rufa),
el conill (Oryctolagus cuniculus) i
la llebre europea (Lepus europaeus); i als cingles i penya-segats trobarem la presència de rapinyaires rupícoles, com ara
el trencalòs (Gypaetus barbatus), el
voltor comú (Gyps fulvus) (dins de la Reserva té la colònia de cria més important de Catalunya), l'aufrany (Neophron percnopterus),
l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) i
el falcó pelegrí(Falco peregrinus).
El voltor negre (Aegypius monachus), espècie extingida que ha estat reintroduïda a la Reserva, la converteix en l’únic indret d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent, que poden ser admirats des dels
observatoris de rapinyaires de Boumort.
Entre els carnívors destaca la presència de
la guineu (Vulpes vulpes),
el teixó (Meles meles) i
la fagina(Martes foina), així com d'altres més localitzats com
el gat fer (Felis silvestris),
la marta (Martes martes)
o la mustela (Mustela nivalis).
Per últim, cal ressenyar la presència dins dels rierols i els cursos d'aigua d'espècies singulars, com ara
el tritó pirinenc (Euproctus asper) (endemisme ibèric) o
el cranc de riu autócton (Austropotamobius pallipes)(cada vegada més escàs i localitzat).
La Brama del cèrvol
L'època de la brama comença
a mitjans setembre i finalitza a mitjans octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rascant els troncs amb la cornamenta.
A l'època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l'harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, fet que els acaba provocant un desgast notable al final de la temporada del zel.
Els mascles més joves i els individus més dominats, s'esperen fins al final de la brama (moment en que els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana.
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, essent receptives només durant 24 hores.
Cap a mitjan d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent.
Què cal fer durant la brama a la RNC de Boumort
